Lilana, les teves mans ensenyen les teves veritats. Des de l'ull fins al clotet, com dos vèrtexs i un segment, et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans.
Liliana, el cabell trenat llueix, com sempre, ben cuidat. I te'l reculls cap a un costat i et quedes quieta i expectant una classe magistral que no podré donar-te mai.
Liliana, renec dels sants, de bisbes i beats. Del teu melic al teu camal s'hi fa un abisme tan real que per ordir-hi és massa aviat i per sortir-ne és massa tard.
Et veig i et tinc tan a l'abast que del costum en fem desig. I et tinc a prop i tu em somrius i jo em confonc i tu m'ho dius. I sento el teu alè d'un para, el teu estimul dolç i amable.
Però de la imatge idolatrada d'aquesta tarda que ens tenim, el temps reposa implacable el que és sentència del destí. I jo et diré: "molt bona nit". Diré: "aquest món s'està enfosquint".
Diré que el món ja s'ha enfosquit. I tens molt temps per despertar i aquests camps erms seran llaurats. I en un segon ho veuràs clar i a cada pas seràs capaç de fer que el camp sigui sembrat. Llavors el temps s'esgotarà.
Però tens la vida per davant i en un segon t'abocarà a un desig descontrolat. Faràs bandera del passat, tindràs records molt ben guardats i, avui, "bona nit" diràs. El món avui s'està apagant.
Lilana, les teves mans
ResponEliminaensenyen les teves veritats.
Des de l'ull fins al clotet,
com dos vèrtexs i un segment,
et dibuixes el serrell.
Liliana, les teves mans.
Liliana, el cabell trenat
llueix, com sempre, ben cuidat.
I te'l reculls cap a un costat
i et quedes quieta i expectant
una classe magistral
que no podré donar-te mai.
Liliana, renec dels sants,
de bisbes i beats.
Del teu melic al teu camal
s'hi fa un abisme tan real
que per ordir-hi és massa aviat
i per sortir-ne és massa tard.
Et veig i et tinc tan a l'abast
que del costum en fem desig.
I et tinc a prop i tu em somrius
i jo em confonc i tu m'ho dius.
I sento el teu alè d'un para,
el teu estimul dolç i amable.
Però de la imatge idolatrada
d'aquesta tarda que ens tenim,
el temps reposa implacable
el que és sentència del destí.
I jo et diré: "molt bona nit".
Diré: "aquest món s'està enfosquint".
Diré que el món ja s'ha enfosquit.
I tens molt temps per despertar
i aquests camps erms seran llaurats.
I en un segon ho veuràs clar
i a cada pas seràs capaç
de fer que el camp sigui sembrat.
Llavors el temps s'esgotarà.
Però tens la vida per davant
i en un segon t'abocarà
a un desig descontrolat.
Faràs bandera del passat,
tindràs records molt ben guardats
i, avui, "bona nit" diràs.
El món avui s'està apagant.