dimecres, 9 de gener del 2013

Buscant l'espantaocells - Bikimel

1 comentari:



  1. Sempre plou vora la mar,
    ja ningú visita la tètrica ciutat
    i un rostre blanc passeja d'amagat.

    Mans a les butxaques ha trobat la soledat,
    i l'aigua regalima pel paraigües destapat.

    Hi ha una roca prop la mar
    i l'intrèpid passatgista s'hi tira de cap,
    sabates i corbata dins l'oceà
    i apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca…
    Com un espantaocells…

    Hi ha ocells vora la mar,
    rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat,
    i l'arrosseguen milles creuant l'oceà,
    simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca;
    com un espantaocells… com un espantaocells…

    Cap al centre del sol i al bell mig del cel
    i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat
    perquè el paisatge és tancat,
    perquè el paisatge és tancat.

    I… entre mil postes de sol, sirenes princeses,
    balls de taurons i llaus de cançons.

    Cap al centre del sol,
    vola l'espantaocells,
    i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat
    perquè el paisatge és tancat.
    I és que el paisatge és tancat.

    ResponElimina