Un dia qualsevol, a les set has d’aixecar-te, una setmana qualsevol, esperant el cap de setmana, i en un mes qualsevol, d’un any qualsevol, qualsevol alça el vol, si esta sol a l’enlairar-se. Ei, l’aire està ple d’entusiasme. Veig els peatges des d’el forat de la butxaca, i veig com creix l’espoli amb els seus bòlids al garatge. Veig que el transport públic de masses, s’entrebanca i manquen places, som vaques de camionatge. Veig com els diaris tacats de cafè a les taules, no expliquen més que faules, entre imatges i paraules, Veig estudiants amb les carpetes, liant les cigarretes, parlant de societat, sexe i petes, creient-se uns bons profetes. Creient-se uns bons poetes sent esclaus del seu llenguatge. Ja podem fer tots l'equipatge...
“Un dia qualsevol, res pot sortir com vools, Un dia qualsevol, pots perdre el fil com un guinyol Un dia qualsevol, s'escapa al teu controol, Un dia qualsevol. Més monocrom que el teus llençoools. ”
Un dinar qualsevol, mentre em miro la tele, el mando que no se on es, però tan és com si és al Québec. La tele feta exprés, per no veure-la més, abans aprenc xinès i faig un vers amb l’ukelele. Pfff… abans torno a fer la sele. L’adeseele no mescolta, bec un glop, em tiro un rot i el router fot el que li rota. De tant fotre’m les botes, deixo la tassa ben xopa, he menjat per mitja tropa, cago sopa vent en popa. Aquest dia m’esgota, trec el piano i faig el notes, però el meu pare m'esbronca i trenca el so amb un cop de porta. Em quedo absort mirant al sostre. Més avorrit que una ostra, Acabo al llit ben sol de postres, la nit em fot una hòstia i ni l'alcohol em treu les crostes. Com un cargol m'esclafa el dia, dins la closca d'un llençol. I espero un altre dia. Un altre dia qualsevol
Un dia qualsevol, a les set has d’aixecar-te, una setmana qualsevol, esperant el cap de setmana, i en un mes qualsevol, d’un any qualsevol, qualsevol alça el vol, si esta sol a l’enlairar-se.
ResponEliminaEi, l’aire està ple d’entusiasme. Veig els peatges des d’el forat de la butxaca, i veig com creix l’espoli amb els seus bòlids al garatge. Veig que el transport públic de masses, s’entrebanca i manquen places, som vaques de camionatge. Veig com els diaris tacats de cafè a les taules, no expliquen més que faules, entre imatges i paraules, Veig estudiants amb les carpetes, liant les cigarretes, parlant de societat, sexe i petes, creient-se uns bons profetes. Creient-se uns bons poetes sent esclaus del seu llenguatge. Ja podem fer tots l'equipatge...
“Un dia qualsevol, res pot sortir com vools, Un dia qualsevol, pots perdre el fil com un guinyol
Un dia qualsevol, s'escapa al teu controol, Un dia qualsevol. Més monocrom que el teus llençoools. ”
Un dinar qualsevol, mentre em miro la tele, el mando que no se on es, però tan és com si és al Québec. La tele feta exprés, per no veure-la més, abans aprenc xinès i faig un vers amb l’ukelele.
Pfff… abans torno a fer la sele. L’adeseele no mescolta, bec un glop, em tiro un rot i el router fot el que li rota. De tant fotre’m les botes, deixo la tassa ben xopa, he menjat per mitja tropa, cago sopa vent en popa. Aquest dia m’esgota, trec el piano i faig el notes, però el meu pare m'esbronca i trenca el so amb un cop de porta. Em quedo absort mirant al sostre. Més avorrit que una ostra, Acabo al llit ben sol de postres, la nit em fot una hòstia i ni l'alcohol em treu les crostes. Com un cargol m'esclafa el dia, dins la closca d'un llençol. I espero un altre dia. Un altre dia qualsevol