dilluns, 8 d’octubre del 2012

CRIS JUANICO - ES MOMENT

1 comentari:

  1. Vaig mirar.
    Cercava més allà,
    enmig de sa gent,
    un senyal per posar-me content.

    Sense més,
    tu estaves somrient,
    careta petita de poma
    de pell lluenta
    i amb traç adolescent,
    somrient.

    Em vas mirar
    amb uns ulls d'esclat,
    i com si no m'haguessis vist
    vas girar i et vas perdre entre sa gent.

    Condemnat
    a un record molt passatger,
    esbós d'un reflex diluït
    de dia i nit,
    estic ferit,
    entristit...
    però recordaré

    Es moment
    que estaves entre sa gent
    i m'estaves somrient
    com si et conegués
    i volguessis saber més.
    Ben feliç,
    mentre estava indecís,
    envoltat de tanta gent,
    cosa d'un encís,
    jo ja no et vaig veure més...

    De traç adolescent,
    somrient,
    efervescent...
    però recordaré

    Es moment
    que estaves entre sa gent...

    ResponElimina